Després de les vacances estiuenques, em trobo amb el mateix ambient de sempre: un govern a Madrid que no sap fer front a tots el flancs que va obrir en el seu moment i un govern de Catalunya que desgoverna. I enmig de tot això, un dels territoris més perjudicats, com sempre, són les Terres de l’Ebre. Podria mencionar molts casos, però vull centrar aquest escrit en 3 temes prou candents. I si agafo com a referència el llibre de Michael Crichton, “El mundo perdido”, adaptada al cine per Steven Spielberg és perquè crec que el seu títol no pot ser més coincident amb les ganes que tenen part dels nostres dirigents que el nostre territori sigui semblant a la descripció de l’època juràssica que fan l’escriptor i el cineasta nord-americans, el d’un món perdut.
Ja era hora que els catalans poguéssim gaudir d’autovies com a la resta de l’Estat espanyol, i que l’A-7 pugui ser una alternativa a la N-340, que enllaça Barcelona amb Andalusia i que, per tant, és una de les carreteres més transitades i saturades d’Espanya. Però, inexplicablement, aquesta autovia només arriba fins a l’Almadrava, on comença el terme del meu poble, l’Ametlla de Mar, és a dir, les portes de les Terres de l’Ebre. I en els pressupostos de l’Estat per aquest proper any 2010, només es contemplen uns simbòlics 100.000 Euros pel tram Hospitalet de l’Infant – El Perelló. Per tant, no faran res, i el que és més agreujant, no busquen alternatives com podria ser la gratuïtat de l’AP-7 de l’Hospitalet de l’Infant fins a Ulldecona.
L’A-68 havia de ser també un projecte prometedor per les nostres terres. Ben és conegut que llocs com Salou, Calafell, l’Ametlla o l’Ampolla són espais atractius pel turisme aragonès o inclús basc. I, per tant, és necessària una interrelació entre l’Aragó i les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que avui no existeix per la manca d’infraestructures. Això ho sabia la societat civil i per això ho van reivindicar des de diferents institucions (Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, la majoria dels ajuntaments del Camp i els de l’Ebre i els quatre Consells Comarcals). Finalment, el passat mes de juliol, i després d’una reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el ministre Blanco va optar pel traçat cap a Castelló, marginant-nos una vegada més.
No obstant, la història ens ha forjat com un territori que no perd l’esperança i que sempre busca alternatives que siguin positives per a tothom, i així va néixer la possibilitat de desdoblar la N-420, una altra de les carreteres més llargues de l’Estat (Còrdova–Tarragona) i que per Catalunya, entra per Caseres, creua el riu Ebre a Móra d'Ebre i acaba el seu llarg viatge a Reus, passant per Gandesa i Corbera. Ha de ser la nova aposta per una sortida cap al Mar Mediterrani i una via de sortida que enllaci perfectament les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona però, segons el ministre de Foment, aquesta mesura s’estudiarà en funció de les demandes de trànsit i quan la mobilitat ho aconselli.
En la meva humil opinió, les infraestructures no es fan només per la demanda de trànsit que tenen actualment sinó que també s’han de fer precisament per generar-ne, per fer una aposta per un determinat territori. Però, pel que es veu, les Terres de l’Ebre no interessen, i dubto molt que el traçat valencià de l’A-68 s’hagi escollit per raons de trànsit sinó de la petició directa –una demanda, en definitiva, no de trànsit sinó política- del president Francisco Camps, com moltes de les autovies d’Andalusia i Extremadura que es varen fer i que avui en dia han quedat desèrtiques. Això sí que és una demanda, cosa que no són capaços de fer Montilla ni Nadal. Agraïts hem d’estar de la inclusió de 500.000 Euros al pressupostos de l’any que ve per a la redacció d’un estudi informatiu.
Finalment, toca parlar de la SEAT de les Terres de l’Ebre, que és la LEAR. Què hem de dir? La LEAR és molt més important pel nostre territori que la fàbrica automobilística per Barcelona i el seu entorn. Em costa entendre que per la SEAT, o per la Nissan, el president Montilla hagi mogut cel i mar per retenir-les, i viatjar fins i tot al Japó i, en canvi, no s’hagi mogut ni un dit per la LEAR, i que els 520 treballadors ebrencs només tinguin com a recolzament una pancarta penjada en plena ciutat de Tortosa. És un flagrant cas d’insolidaritat (un més) cap als treballadors que, el proper mes de febrer, es quedaran sense feina, el que pot representar segons els sindicats un 30% d’atur industrial i un 12% en l’atur general.
El resum de tot pot quedar reflectit en el nivell d’inversió en els pressupostos de l’Estat per les nostres Terres: és molt baix, massa baix, i a saber si executaran tota la partida. Com ja sabeu, la descontaminació de Flix, l’estació de l’Aldea o el tercer pont de Tortosa o la C-12, que ens van prometre que seria un l’ Eix de l'Ebre d'Amposta fins a Lleida, queden marginats i ni surten mencionats. Però insisteixo que en el nostre ADN no està la resignació, està la reivindicació constant i diària, ja que som unes terres amb ganes de créixer, de fer més gran aquest país, i en això hem de seguir treballant tots junts: polítics, institucions i societat civil, que és la que realment mou cel i terra. I als treballadors de la LEAR, ànims!
14 comentaris:
hola Joan Pere
Saps alguna cosa de quan obriran els carrils des de miami fins a l'Almadrava?. Van dir que hi havien desprendiments, pero van obrir al juliol i alli no hi treballa ningu. Saps quelcom?
salutacions
Estimat amic Joan,
Aquesta és una molt bona pregunta que jo també em faig. Des de l’Ajuntament, hem mostrat la nostra preocupació pel traçat que passarà per l’Ametlla de Mar (amb viatge a Madrid Inclòs) i per l’actual situació de la carretera a l’altura de l’Almadrava, punt en què l’autovia s’uneix amb la N-340 en el nostre terme municipal, el trànsit podria sofrir retencions i afectar a la fluïdesa de la circulació, tenint en compte que aquesta carretera passa per tres urbanitzacions i les uneix el nucli urbà.
Segons l’última conversa mantinguda aquest matí amb el Subdirector General de Calidad y Evaluación Ambiental, Sr. Angel Muñoz Cubillo, per saber com està la Declaració d’Impacte Ambiental (D.I.A.), informe del qual depèn continuar amb el projecte de l’A7, ens remet de nou al Ministeri de Foment, Direcció General de Carreteres, que ha de facilitar l’Informe de les al•legacions presentades per poder redactar la D.I.A.
La sensació que tinc és que ens passen d’un despatx a l’altre i l’assumpte no tira endavant.
El que està clar és el que menciono en l’article, que en els pressupostos pel proper any només s’ha contemplat una quantitat ridícula per aquesta obra que com a molt donarà per acabar la part més bàsica del projecte, o sigui la documentació. Tardarem en veure i poder circular per aquesta autovia, i això és el que ens preocupa als ciutadans que haurem de patir per la circulació de la N-340 o pagant a l’AP7 per poder gaudir de la seguretat. I la resposta de les administracions estatals són les que veus, insuficients. Però igualment continuaré insistint, fent viatges a Madrid i parlant amb qui faci falta perquè aquesta autovia sigui una realitat a les Terres de l’Ebre.
Atentament,
Hola Joan Pere.
Acabo de llegir el teu article publicat al "La Veu de l'Ebre" i t’haig de dir que estic d’acord amb tu.
Però vull remarcar que si son "El Mundo Perdido", és perquè ja des de la transició hem estat oblidats i ja saps que abans de l'actual govern els que hi eren estan ara a l’oposició.
Llavors penso que hem estat oblidats per tothom i no tinc cap confiança en que hi surti algú que ens defensi si nosaltres no fem prou soroll.
Si fem memòria, recordarem que hi va haver un moviment a aquestes terres en el que ens varem fer sentir i molt, "L'Antitrasvassament".
Penso que varem tenir un fallo, varem parar de cop quan ja varem aconseguir que s’aturés.
Jo penso que en aquell moment en el que tothom estàvem units per la mateixa idea, haguéssim d’haver continuat lluitant pel nostre territori i potser ara parlaríem no sé si millor, però de ben segur que diferent.
Jo encoratjo a vosaltres els politics d’aquestes terres a que feu front comú i que deixeu les diferències dels vostres colors, que de res ens han servit fins ara i mobilitzeu a tota la gent del territori.
Si anem tots junts farem soroll, si cadascú es mou com fins ara, com titelletes amb fils moguts des de Barcelona, ens quedarem com fins ara, plorant i plorant pel que fan malament els altres.
Si això no canvia, no vull veure ni un polític de Barcelona, demanant-me el vot ni per ser independent ni per ser alcalde ni President.
Estic per anar a veure al Marcelino "el mañico" i proposar-li la sortida al mar per l'Ebre, potser encara sortiríem guanyant. La jota ja la sabem ballar en aquestes terres.
Per cert soc un futur ex-treballador de Lear i lo que és ballar, la ballarem negra tots plegats.
Hola joan pere,primer de tot enahorabona pel teu blog, està molt bé per ser regidor d'un municipi com es l'ametlla de mar, en segon lloc també enahorabona per les xerrades que fas al canal Terres de l'Ebre, jo despres de sentirte i per la forma de expresarte pensava que tindries un càrrec important fora del teu municipi pero veig que ningú a parat atenció a un polític excepcional de les nostres terres, una llastima...pero be..pel que fa a l'article té raó estem discrimitats i les nostres terres es un món perdut al sud de catalunya on la majoria de cops venen a veurens per recollir vots 2 setmanes abans de les eleccions, volem ser importants dins de catalunya i ho seriem pero si ens donessin desde el govern central els medis necessaris per a ferho, lo de la autovia com tu ven be dius, es algo que no acavo dentendre..almenys que l'autopista la facin gracis fins a ulldecona per a que almenys no ens sentissim els "tontos" de catalunya, tots amb autovia i nosaltres amb la nacional de fa 50 anys..per lo que fa a LEAR tinc un familiar que hi treballa i estan molt preocupats a casa ya que culpa del despido destrossaran a families senceres i si en aquestes terres ademes de contruir desfás..t'acaves trobant amb un panorama economic i empresarial desertic.. perdona si me e extralimitat, gracies per contestarme si ho fas, que sapiguis que m'agrada la teva forma de veure les coses i expresarte, politics com vostè són els que falten a les nostres terres, una salutació cordial.
Benvolgut Gino,
Moltes gràcies pel teu comentari, coincidim en moltes coses. Jo sempre he tingut molt clar que la raó de ser de la gent que ens dediquem voluntàriament a la política no és altra que els ciutadans als quals representem i jo, com a regidor de la Cala i ebrenc, sempre he prioritzat els interessos de les nostres comarques.
Tens raó que els agents socials, econòmics i polítics hem de treballar tots plegats des del nostre dia a dia perquè aquest territori rebi el reconeixement que es mereix; estic completament d’acord amb tu que ara més que mai necessitem de la unitat i només des de la unitat d’acció aconseguirem les infraestructures i reindustrialització que les nostres comarques necessiten.
No vull desaprofitar l’oportunitat d’enviar a tu i als teus companys els meus ànims i desitjos que tot es resolgui aviat i per a bé. I com a regidor de l’Ametlla de Mar però, sobretot, com a ciutadà de les Terres de l’Ebre pots comptar amb mi, en el que pugui ajudar-te i en aquest bloc sempre seràs ben rebut i podrem compartir les teves inquietuds i preocupacions.
De moment, el que et puc dir és que el teu comentari el faré arribar , si tu m’autoritzes, a la cúpula del meu partit, i estigues segur que hem après dels errors del passat i si en la nova etapa -a partir de les properes eleccions- tornem a governar, et dono la meva paraula que lluitarem per aconseguir millorar el futur de les nostres comarques. Hem de poder fer un pacte entre el medi ambient i les persones que hi vivim, ja que si no som capaços de conjugar el medi ambient amb el creixement i ser capaços de trencar la cultura del no, mai serem capaços de rellençar la nostra economia.
Seguirem treballant perquè els comentaris de la gent del nostre territori com tu no quedin en l’oblit.
Atentament,
Saps el que crec que ens passa Joan Pere???
Que com que electoralment som quatre gats a les Terres de l'Ebre, des de Barcelona s'inverteix en altres zones més "rentables".
Patètic no?
Joan C.
Estimats Josep i Joan, la veritat és que teniu raó i en certa forma això queda reflectit en el Pla Territorial que han dissenyat per les nostres terres ja que, en la meva opinió és restrictiu, innecessari i poc consensuat i que limita el creixement dels pobles i concretament, dels de l’Ebre. És un pla dissenyat lluny de les nostres terres i que pretén convertir tot el sud en una “reserva d’indis” envers la gent de les comarques de Barcelona. No obstant, repeteixo que no podem caure en el pessimisme i seguir treballant en el dia a dia, aportant nosaltres les solucions, ja que ningú sabrà millor que nosaltres el que necessitem per fer créixer aquest territori, i en definitiva el nostre país.
I Josep, et repeteixo el mateix que a Gino,molts d'anims per a tu i els teus familiars que com a regidor de l’Ametlla de Mar però, sobretot, com a ciutadà de les Terres de l’Ebre podeu comptar amb mi, en el que pugui ajudar-vos. Gràcies pels vostes comentaris. Atentament,
Hi han varies persones en aquest poble que pensem que tu joan pere ets un bocamoll i que tindries que deixar de fer el tonto al ajuntament.
Si ho fesis t'estariem agraits.
A mes tendries que callarte per que ens deixes en ridicul a tots els caleros.
Si ho fesis TAMBE t'estariem agraits.
J.M.
Es molt fàcil amagar-se baix unes sigles per criticar-te no Joan Pere?
Segueix així, com sempre et dic ets el millor!!
Jo no m'amago baix cap sigles, dic les coses a la cara!
Joan Cañagueral
¡Hola Joan Pere! El mensaje anónimo me ha parecido rotundamente patético, por que yo considero que eres un buen político, y una exelente persona. Y con respecto a poner en ridículo a los caleros, pienso que con comentarios como éste son los que realmente dan una mala imagen al pueblo, porque pocos caleros haríamos un comentario así, y por supuesto, pocos pensamos así. Saludos
Estimat amic, encara no entenc com és que acceptes comentaris com aquests. Jo em pensava que els radicals sectaristes i adoctrinats s’havien extingit amb els feixismes d’esquerres i dretes), però ja veig que no! Però així entenen ells la democràcia, o penses com mi o em caus malament. Aquí recau la diferència entre aquest personatge i la teva persona: el respecte. Records.
Benvolgut J.M.,
En democràcia hi ha llibertat i jo l’exerceixo defensant el que jo crec que és correcte. I també ho faig acceptant les critiques encara que encaixo millor les constructives que les despectives. Dintre dels valors democràtics vaig acceptar el teu comentari, però també et dic que no et faré cas m’entres segueixi passejant pels carrers de la Cala, o entrant en el bloc, i segueixi rebent l’estima de moltíssima gent. Entenc que no plou a gust de tothom i encara que sigui una minoria, també la respectaré, però seguiré fent política aplicant els valors en els que crec.
T’he de dir que sempre seràs benvingut al meu espai sempre i quan sigui per comentar temes relacionats amb el bloc o la política municipal o de país, però envers els propers comentaris personals, dóna’t per contestat. Atentament,
Estimats Joan i Inés, moltes gràcies pels vostres comentaris, com dic a la meva contesta agraeixo molt comentaris com els vostres per que se que venen del cor. A tu Damián, també t'agraeixo el comentari, però no crec que sigui un comentari vingut de radicalismes com dius. Jo vull creure i espero que només hagi sigut un comentari no molt encertat per part de J.M. i tothom pot cometre errors. Però gràcies a tots vosaltres novament,
Atentament,
Joan Pere
J.M., Ets lliure de publicar el que vulguis, al igual que ho sóc jo d’acceptar o no els teus comentaris. Per respecte ho vaig fer amb el primer, explicant-te i deixant clar que en aquest bloc només accepto els comentaris que estiguin fets des del respecte. Com et deia a l’última resposta, sempre seràs benvingut al meu espai però sempre i quan sigui per comentar temes relacionats amb el bloc o la política municipal o de país, però envers els propers comentaris i desqualificacions personals, dóna’t per contestat. Aquest bloc està obert a compartir impressions, preocupacions, suggeriments, crítiques, però sempre marcant la tolerància i el respecte com a regles de joc, que són les mateixes que s’apliquen als valors de la democràcia.
Tots podem expressar el que pensem, estar d’acord o no amb les actuacions polítiques, però mai hem de traspassar la barrera del respecte i caure en desqualificacions personals gratuïtes que no beneficien a ningú i que no ajuden en absolut a donar una bona imatge del nostre poble. Atentament,
Publica un comentari