El 13 de març del 2009, fa quasi un any, escrivia un article a la Veu de l’Ebre, al qual parlava de la problemàtica de les centrals nuclears i ficava l’èmfasi amb que “el nostre territori ha de fer un front comú perquè no hi hagi un cementiri nuclear al territori.” Ara sembla que el cementiri nuclear ens el volen ficar a casa nostra i com que hi ha un decret estatal que permet a set regidors decidir per tot un país, em pregunto jo...tots a callar?
Jo me nego a acceptar aquesta imposició i vull recordar que si un ciutadà, per exemple, vol fer-se una “caseta de tros” o una “barraca” en sòl rústic, ens demanen informes de medi ambient, agricultura, paisatge i arquitectura i finalment l’aprovació de la CUTE (Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre) i majoritàriament ho deneguen al•legant que qui ho demana, ha de viure al camp. O sigui, per una barraca no hi ha autonomia local, i en canvi, per un cementiri nuclear que afectarà a tot un model socioeconòmic a les nostres comarques si que hi ha autonomia local. A qui volen enganyar?
En aquesta lluita, hem d’anar tots units, agents socials, econòmics i politics, ja que sinó, no ens en sortirem i hem de demanar al Govern de la Generalitat que faci complir la resolució del Parlament, aprovada a l’any 2007 per CiU, ERC i ICV, i que ara, pel que sembla, tindria també el suport del PSC. Em pregunto jo, pot un poble albergar un cementiri nuclear que té a tot un país en contra?
Vull recordar als polítics de Barcelona que no s’hi val el diumenge estar darrera la pancarta i lo dilluns a la poltrona, no es pot ser a la vegada Govern i oposició, I ara lo poble ens demana claredat i contundència envers el cementiri nuclear.
La meva darrera reflexió és que hem de tenir una desconfiança activa en els agents que vetllen pel futur energètic del país i, a més, ser valents i capdavanters en la aposta d’energies renovables, sense oblidar que hem d’aportar tranquil•litat a la ciutadania, en la qual, la transparència informativa serà bàsica; atès que només hi ha credibilitat i seguretat si hi ha transparència.
Joan Pere Gómez i Comes
Regidor de l’Ametlla de Mar per CiU
Membre de la Comisió de Treball de la Coordinadora Anti-cementiri nuclear (CANC)
Ascó aprova la candidatura al cementiri nuclear tot i l'oposició social i política.
38 comentaris:
Bondia,
Encuentro el articulo interesante y contundente. Es importante tomar posiciones claras en un escenario socio-político como el actual.
Los argumentos que aportas hacen reflexionar: pese a que, a primera vista, parezcan muy distintos, enfocan en mi opinión 2 caras de la misma medalla.
De hecho, tratan un problema con la misma raíz, es decir: a menudo conseguir burocrática y legalmente algo útil, razonable y socialmente aceptado como la construcción en suelo agrícola (útil porque es la única manera de salvaguardar el patrimonio natural, cultural, histórico de la naturaleza que, de lo contrario, está destinado al abandono) es prácticamente imposible no obstante la ley lo contemplaría y permitiría pero, por perjuicio, se impide.
En cambio, para que se apruebe algo mucho mas delicado, socialmente conflictivo y no del todo transparente por falta de la información adecuada como la realización de un cementerio nuclear….pues solo es suficiente la voluntad de los directos interesados evitando todos los tramites legales, burocráticos y sociales.
En muchos países de Europa, una decisión tan importante como la de un ATC estaría sujeta a un público referéndum, para que todos puedan opinar y sentirse socialmente activos.
Un saludo.
Valeria
Hola Joan Pere,
quant de temps sense veure'ns ni comunicar-nos. Tampoc m'arriben els teus articles per la via normal, i t'agraeixo doncs que m'ho enviïs al mail personal.
M'ha agradat el teu article i el trobo ben argumentat i coherent. Cal que regidors importants del nostre territori - com tú - opinin amb l'estil clar, transparent, proper i nacionalista i arribi als mitjans de comunicació regularment. Enhorabona !
Una abraçada, i moltes salutacions,
JOAN MARIA
Ja és hora que algú com tu es mogui perquè des de les institucions, sobretot de Barcelona, entenguin i valorin les especificitats de les nostres terres.
Felicitats Joan Pere
Bon dia, totalment d’acord amb l’escrit. Crec que les comarques Tarragonines ja han pagat prou la quota de la industrialització del país.
Salutacions
Àngel
m'ha agrada molt. Per fí, he vist un escrit teu concís, clar, entenedor (amb els exemples) i objectiu... M'ha agradat molt.
Una cosa: la foto; sembla que estiguis a punt de plorar. l'has de canviar i ficar-te una que doni la sensació de seguretat i control amb tu i amb lo que dius !!!!
una forta abraçada
alex
Ens veiem per festes !!!!
Crec que moltes decisions que es prenen als Ajuntaments haurien de ser revisades per òrgans superiors. Això també ho pots posar al teu bloc.
Mireia
Crec que fa falta un altre criteri per ubicar un cementiri nuclear o una central nuclear. No és un criteri de qui la vol, sinó d’on és millor que hi sigui, perquè llavors passen coses com aquesta.
El mateix passaria si tothom la volgués, algú, amb criteri hauria de decidir pel bé del país i no d’uns pocs. Quan els alemans porten erkimia a Flix fa 2 segles, s’ho miren amb criteri de màxima eficiència i rendibilitat i no per no perdre vots.
El que passa que a Catalunya, quan ve el Govern Central no sabem què fer. Ens afalaguen que “los catalanes sois los mejores” i després ens carguen el mort.
Jo no entenc perquè no es pot posar a los “monegros” o en zones poc poblades, que ningú no diria res...
En fi, al final tot es resumeix que governar és prendre decisions i ni uns ni el altres volen fer-ho.
Jo encara no sé quines conseqüencies tècniques té aquest cementiri.
Per altra banda, i desde el punt de vista urbanístic i independentment dels tràmits que són “porque sí”. Em pregunto amb què passa amb el Pla parcial de les Terres de l’Ebre, el catàleg de paisatge, el salvem el Delta que està en regresió i no podem construir, etc. Serveixen per alguna cosa, es modificaran per tenir en compte aquesta instal.lació?
I torno a preguntarme, al voltant d’aquest cementiri hi haurà alguna urbanització o polígon industrial o serà com veiem a le películes americanes que posen a l’exercit a vetllar per alguna instal.lació secreta.
Alguna actuació s’haurà de fer, doncs tots els planejaments (imaginem que algú de la vora està tramitant el seu POUM, sense tenir en compte aquesta instal.lació) s’han fet sense tenir en compte res.
joan
Bon article i amb un argument ben vist.
Josep Marti
BON DIA,
Respecte a l’article,com ja saps no hi tinc res a contradir, això si és una pena i moltes vegades estem decebuts de ser ciutadans d’un territori on el que nosaltres pensem no importa a la gent,els polítics que ens representen, que algun dia em votat o em donat tota la confiança
Lurdes Nuñez
Bona tarda Joan Pere;
L'article em sembla molt bé i que tens tota la raó del món amb el què dius.
Respecte a què penso d'aquest tema, com diuen els castellans "Poderoso caballero es don dinero" i no em sorprèn en absolut la decisió presa pels quatre que s'ompliran la butxaca amb aquest tema donat que, desgraciadament, vivim en una societat que es mou per la ideologia del poder i els diners i no pas pel que és millor per a tots.
Salutacions
Em sembla molt bé i és la pura veritat. Es més pels interesos de 4 regidors, siguin familiars i d'amistats ens volen encolomar això als pobles dels voltants i a Catalunya.
Joan
Estoy totalmente a favor de lo que dices, es mas la informacion de la que disponemos, es que tiene que aprobarlo el municipio en este caso Asco, que creo son contrarios a ello, con lo cual no entiendo que el proyecto siga adelante, a no ser que haya intereses creados, y que nosotros desconozcamos, tienes nuestro apoyo y si quieres podemos recoger firmas en contra, ya nos diras. besos maria jose
L´article està molt be i es molt coherent, pero el tema es bestant complexe, i jo crec que com surti Ascó, hi haura una gran mobil.litzacio, política i ciutadana.
SALUT.
Hello JP
A very interesting article. I appreciate reading such clear arguments and strong opions about a difficult subject. I liked it very much.
Joanne
Hola Joan Pere
Lastimosamente, el español no es mi idioma y tampoco mi país para meterme activamente en estas cosas, pero quiero decir que te hace honor que te expones tanto por esta causa.
Creo que vivimos en un país corrupto y de gente con poco carácter cívico.
Si de verdad es posible dejar la tierra de mañana de nuestras futuras generaciones con esta herencia, quiero yo también hacer un cementerio nuclear en mi chalet de 3 cales, y cuando tenga el dinero en el bolsillo me traslado en otro lugar.
Estoy seguro que nadie de la gente que está a favor de este fraude cívico tenga en sus planes de vivir al lado de esta maravillosa iniciativa, y también estoy seguro que estas cosas son la imagen de unos males mas grandes de estas regiones, primero entre todos la falta de amor por la patria.
Es impensable que se pueda pensar de hacer un cementerio nuclear (para toda españa) en casa de los catalanes que tanto quieren ser españoles y además en una región que no es nueva a problemas de carácter nuclear y de la poca trasparencia demostrada en este campo. Las nucleares tiene que estar en zonas donde hay agua por enfriarlas, los cementerios nucleares tiene que estar en lugares secos, y en zonas lejanas de la gente y protegida por posible atentados terroristas ya que vivimos en épocas con este riesgo y el futuro no creo vaya a mejorar este asunto. Joan Pere, vivimos en un país donde se construye la estación del ave en la ciudad de Tarragona...a 40 km de la capital misma!!!!Y puedes estar cierto que las parcelas compradas por 4 duros antes tiempo por realizar esta otra obra están a nombre de amigos de amigo de amigos de quien a echo este proyecto. Todo esto delante la cara de todo el mundo y nadie se ha dado cuenta?!Tenemos el único puerto al mundo que todavía descarga carbón a cielo abierto....y nadie lo ve???Lo que sale de la petroquímica es una verdadera vergüenza por la general llueve anticongelante y por la nacional de Salou sale gas...pero nadie lo ve y tampoco nadie se mueve. Tú crees que lo de la nuclear va a ser diferente? Siempre llego a lo mismo, si has nacido aquí te acostrumbras que esta es la realidad, que el ciudadano es víctima del estado, y que tienes que tener temor de las autoridades porque nunca cambiará nada...Lástima, porque el estado somos todos y las autoridades trabajan para todo nosotros, y si algo no funciona somos todos responsables del fracaso y TODOS nosotros tenemos que encontrar la solución. Un abrazo y perdona mi mal estar contra el sistema. Livio
Ja vaig trobar encertadíssim l’article que vas fer fa unes setmanes sobre el sòl rústic, i aquest cop, personalment trobo que l’has tornat encertar al fer aquesta comparació, ja saps que sempre procuro ser sincer, si no, no t’ho diria. Personalment crec que les nostres Terres de l’Ebre ja han pagat històricament un preu molt alt per aportar i crear energia per la resta de l’estat.
A veure com reaccionarien los de la capital si el Cementiri Nuclear es proposés posar-lo a qualsevol lloc de Girona o de la seva tan estimada Costa Brava?
Una abraçada i Bona Candelera!
calero 66
Hola Joan Pere, he llegit el teu article i estic totalment d'acord amb el que exposes. Crec que el tema de debat no es el que " un cementiri nuclear mes o menys no afecta a una comarca, una provincia o un territori que ja te de per si una elevada concentració d'industries contaminants", comentari que alguns coneguts i amics m'han deixat caure justificant la postura de l'ajuntament d'Ascó.
Ni els moments, ni les sensibilitats, ni les experiencies envers aquest tipus d'energies son les mateixes ara que fa trenta anys. No podem extrapolar el que fa trenta anys es consideraba una gran oportunitat de desenvolupament economic i laboral com a justificació per a criticar les postures en contra del cementiri nuclear.
El teu article fa servir un exemple de comparació molt clarificadora de quines realitats politiques ens envolten i la seva incoherencia per a planificar el pais.
La meva opinió es que no necesitem mes merda per estimular el pais. Ascó ja es un municipi economicament sanejat, no te necesitat de noves fonts d'ingressos, no es una zona deprimida economicament, per tot aixó tindria que ser consecuent i solidaria amb el que el territori demana.
Salutacions
Jose Maria Trabalon
Púes mi opinión referente al articulo es que estoy deacuerdo en todo lo que dices en dicho escrito, pero te hare una reflexion en voz alta y ya que te dedicas al noble arte de la politica y al servicio de los ciudadanos te comentare la poca confianza que la clase politica transmite al ciudadano de a pie al que paga sus impuestos(cada dia mas altos) el que cumple con sus obligaciones al dedillo por que si no le sancionan, al que por tener de carnet de conducir se le considera un delicuente en potencia, al que para grabar las fotos de su camara se le cobra un impusto revolucionario, a ese que sufre las colas en los ambulatorios y en los hospitales etc etc etc, podria seguir pero creo que ya sabes por donde voy, pues ese españolito o catalanito o de donde quiera que sea esta hasta las narices de la demagogia que la clase politica usa y del doble lenguaje segun el foro donde se exprese, y de la hipocresia con la que se dirigen a los ciudadanos.
Como veras el descontento que tengo con la clase politica es manifiesto nadie me ilusiona, nadie dice que va a solucionar mis problemas y lo que es peor nadie o al menos eso pienso yo tiene intencion de hacerlo.
Y que conste que pienso que el politico del pueblo es un trabajador.
como colofon te envio un escrito en el siguiente post, y sin animo de ofender ni de crear polemica solo es un escrito en el que se plasma la realidad de muchos ya me contaras.
Paso fuera de mi casa y lejos de mi familia una media mensual de 360 horas (15 días completos), contribuyo al fisco con un 40% de mi salario; entre impuestos directos, indirectos, tasas obligatorias y demás gravámenes, trabajo más de la mitad del año para el Estado. Pago un colegio a mis hijos, mientras financio un sistema de educación pública; me dejo un turrón en una póliza de sanidad privada, pero abono religiosamente mi correspondiente diezmo para que muchos puedan tener cuidados médicos. De lo segundo no me quejo (a pesar de que nadie me lo reconozca) y de lo primero no me quejaría si no fuese porque la educación pública consiste en meter a los niños en fábricas de ignorantes donde sólo se hace hincapié en su adoctrinamiento en un conjunto de paridas sin sentido.
Muchos están peor que yo. Se levantan a las 6 de la mañana, vuelven a casa cuando sus hijos se van a la cama, conviven con la cotidiana amenaza de perder su trabajo y hacen encaje de bolillos para que el fruto de su sacrificio vital les permita llegar a fin de mes.
Y otros, de número creciente, están aún peor. Han perdido su trabajo y conservan escasas esperanzas de conseguir otro.
Todos, de alguna manera, ponemos un montón de dinero para que vosotros, que sois muchos, os alimentéis de nuestra pasta.
Porque vosotros, incompetentes ejecutivos de la nada, mediocres gobernantes de nuestro Estado central, vivís de nuestro dinero. Sois parte un elefantiásico entramado de Ministros, Secretarios de Estado, Directores Generales, y parásitos varios que contáis con un ejército de asesores, viajáis en coche oficial y reserváis Clase Preferente en vuestros viajes privados, con mi dinero. A cambio, resultáis totalmente incapaces de resolver nuestros problemas, no garantizáis nuestra seguridad ni dentro ni fuera de España, no nos protegéis del desempleo, ni prestáis servicio alguno. Sólo se os ocurren normas para coartar nuestra libertad, para vigilarnos, atemorizarnos y decidir qué es bueno para nosotros. Tomáis posesión de nuestra vida pública, privada y de nuestro dinero para complicarnos la vida, y parís normativas orientadas a seguir siendo necesarios, a no permitirnos deshaceros de vosotros.
Por si fuese poco, inventáis problemas inexistentes, enfrentáis a la sociedad reabriendo debates cerrados, legisláis para cuatro, y tenéis la jeta de pagar un sueldo a majaderas de manual sin el menor sentido el ridículo que nos hablan de “acontecimientos planetarios”. Todo con mi dinero.
Vosotros, prebostes de alguno de los diecisiete gloriosos mini-estados autonómicos, también vivís de mi pasta. Unos subidos a cuentos imposibles como la fábula de Aitor, otros mitificando a unos segadores de hace cuatrocientos años. Los demás, a rueda de éstos, os habéis montado un chiringuito de consejerías, direcciones, subdirecciones, patronatos, embajadas y demás máquinas de gastar. Con mi dinero, claro está. Usáis la pasta que yo gano trabajando para fomentar la insolidaridad y sembrar el odio a España; reclamáis la parte que vuestros inverosímiles derechos históricos os adjudican para poder aumentar la pléyade de vuestros deudos, para comprar votos con empleos a dedo. Vivís en la reivindicación permanente que haga andar a una bicicleta que se caería si parara. Vosotros, garrapatas, no resistiríais el mínimo ejercicio de competencia para la obtención de un puesto de trabajo en el ámbito privado, vuestro único mérito es haber medrado en la estructura de un partido político. Y ahora, vivís de mi dinero.
mnés al següent post
¿Y qué decir de vosotros? Sabandijas de los sindicatos de clase. Liberados del trabajo, la responsabilidad y el cumplimiento del deber. ¿Cuántos sois? Sólo en Madrid, 3200; sólo en Madrid vuestro chollo nos sale a los contribuyentes por 77 millones de euros. ¿Para qué? Para que tengáis el uniforme, el mono o la bata sin estrenar. Para que viváis de una novela en la que sois los únicos personajes, porque no representáis a nadie, sin acudir a vuestro puesto de trabajo. No tenéis afiliados, no defendéis nada, firmáis condiciones laborales de miedo para vuestros presuntos representados, cobráis un canon por los ERE´s, o lo que es lo mismo, sangráis al currito en concepto de “asesoramiento” cuando le ponen en la calle; os dedicáis a hacer política, calláis cuando miles de currantes pierden su empleo por no molestar a otros chupones de vuestra cuerda, y ejercéis la protesta asimétrica según quien gobierne. No valéis para nada, no arregláis nada, no solucionáis nada, no defendéis a nadie, algunos habéis conseguido llevar tan lejos vuestros tejemanejes que acabáis de directivos en vuestras empresas…y vivís de mi pasta.
Y no me olvido de vosotros. Engreídos “creadores”, apoteósicos mediocres del arte presunto, vividores del mérito subvencionado y subvencionable. Vosotros también vivís de mi pasta. Os señaláis la ceja para apoyar sin disimulo a quien os ha puesto en casa, alimentáis vuestra vida regalada de mis impuestos, y además me insultáis. Si no voto al partido que os gusta, podéis llamarme “hijo de puta”; si no comulgo con el Gobierno que os pone el pesebre pedís que se me encierre en un cinturón sanitario; si voto a quien no os mola, me llamáis asesino…todo eso después de que este hijo de puta, asesino y carne de sanidad progre os haya dado de comer con su dinero, a cambio de que produzcáis bodrios infumables que tratan de ganar una guerra 70 años después o que sólo sirven para que alguno pueda liberarse de sus complejos, algunos sexuales.
Habéis conseguido que todo hijo de vecino sea considerado delincuente preventivo y tenga que pagaros cada vez que se compra un teléfono móvil, una impresora, un ordenador…Habéis forzado la máquina de quien tanto os debe como para permitiros reclamar el tributo a quien se bautiza, hace la comunión, se casa o baila en la plaza del pueblo; cualquier día nos sangraréis en nuestro entierro. Vosotros, bucaneros de la creación de medio pelo, no venderíais ni uno sólo de vuestros estofados en el mercado privado, no conseguiríais financiación ni para la décima parte de vuestras piltrafas. La inmensa mayoría de los que vivís de mi contribución y de sirlarme, no seríais capaces de engañar a un inversor para que sufragase las medianías que nos colocáis. Vivís del cuento, y encima os ponéis chulos mientras me metéis la mano en la cartera. Firmáis manifiestos para los que no tenéis la menor legitimidad ni altura moral, y os auto designáis como el “mundo de la cultura”; entregáis rosas por la Paz a los asesinos, os vestís de palestinos entre playa y casino, y no tenéis una puñetera palabra para los que cayeron muertos de un tiro en la nuca, sin poder oler esas rosas que entregabais, mientras pagaban vuestros saraos y se retrataban cada vez que compraban un CD.
Todos vivís de mi pasta y sois muchos, cada vez más. Y nosotros cada vez menos.
Comparteixo tot el contingut de l'article, encara que jo, com a persona fora d ela lluita partidista, hagués insistit menys en el de diumenge i dilluns. No perquè no pense igual, sinó perquè des delpunt de vista estricte de la CANC, ara elque interessa és una ferma unitat del territori. Sí que hagués criticat Montilla per haver trigat tant a plantejar una posició clara contra el cementeri i hagués palesat que el seu canvi ha vingut empès pel moviment ciutadà del teritori. I hagués insistit més en el tema antinuclear.
En fi,que m'agrada el teu article. Que jo l'hagués escrit d'una altra manera no és una crítica. Entenc que tu l'hages escrit així.
Salutacions i gràcies per la confiança que em demostres.
Juli
L'article em sembla molt correcte.
Hi ha gent que diu el que li sembla segons el dia i com bufa el vent.
A més estic d'acord que aquest tema no és solament una cosa de la població d'Ascó, a la qual tinc bons amics i estimo molt, sinó que com a mínim, de totes les Terres del'Ebre i per tant penso que s'hauria d'escoltar la veu de tot el territori.
Ens veiem dijous.
Una abraçada.
Juanjo Rovira
Bona tarde joan Pere.
Crec que has expresat una realitat palpable i tens raó no ens podem deixar enredar. Felicitats.
Gracies
Manolo Rios
Fantàstic! Felicitats!
I bones festes de la Candelera!
Sergi
Em sembla un article valent i sincer. Crec que la política és (massa) plena de mentides, fal•làcies i mitges veritats. Ja sé que no s’ha d’anar amb el lliri a la ma, però em sembla obscena la manera de fer política, d’esquenes a la gent, al territori, al país. Crec que fa falta una reforma profunda del discurs, de les actituds. Que hem d’aixecar entre tots el llistó, perquè sinó som massa propers a la més absoluta desafecció dels ciutadans i ciutadanes.
Potser em deixo anar massa, però estic ben d’acord amb allò que exposes. Un Ajuntament no pot prendre aquesta decisió, per una senzilla raó: l’interès en joc no és municipal, sinó clarament supramunicipal; vull dir de país.
Una abraçada i fins aviat
Josep Ramon Barberà
Thanks very much, its a very good article. Kisses and have a great time this candelera.
Joanne Coupland
Bon dia Joan Pere,
perdona el retràs però el meu calendari es molt apretat i fins tot no us podré acompanyar per la Candelera, però us deixaré representació en el meu fill que si anirà a la processó.
El teu article em sembla molt interessant, aclaridor i valent. Endavant i no et tallis un pel. La política necessita valents, però recorda que si nedes guarda bé la roba!
Pel que fa al tema del Cementeri Nuclear a Ascó del que em demanes la meva opinió et faré un petit resum:
Es cert que els Ajuntaments han de tenir independència i poder decidir de forma lliure quin ha de ser el futur dels seus pobles, però entenc que tot això ha de esser regulat des de dalt, no valen regnes de taifes ni repúbliques bananeres dins d'un país. Quan dic això de l'unitat em refereixo a tots els nivells, no només de Ajuntaments, sinó de comarques, províncies i autonomies! Es hora de unitat, bàsicament d'unitat de criteri pel bé comú. Ja n'hi a prou de interessos personals, politics i partidistes, ja n`hi a prou de manipular l’ informació des de el bipartidisme (o tripartidisme depenent d'on parlem) per perpetuarse a les cadires.
Més al següent post!!
1) Necessitem cementeris nuclears, es un fet. Però, qui es quedarà la mona? Es curiós en un altre època això es solucionava de una signatura i li deien dictadura, però ara que surt a subhasta, com hem de dir a aquesta manera de governar?
2) No podem deixar decidir a un petit municipi el futur de la salut i la vida de centenars de milers de persones a les rodalies immediates i de milions una mica més forejades!! Jo vinc amb talonari a la mà a comprar vos la vostra terra, la vostre consciencia i pagar pel risc que assolireu, però les persones que viuen uns kilòmetres més enllà i que pràcticament tenen el mateix risc ó de vegades molt més les deixo fora del Reparto de premis. No, no estic d'acord en que hi hagin 2 categories de ciutadans en un possible Chernobyl de les terres del Ebre i de tota Espanya. Si Ascó vol el cementeri em sembla molt bé que accepti la candidatura de forma solidaria i sense prebendes a canvi, però a ben segur que ara canviarà el discurs. Si tant solidaris son i malgrat tot encara el volen, em sembla adequat que l'Ajuntament ho sotmeti a la opinió de la ciutadania, però no que cedeixin als interessos dels partits politics!!!!
Fa pocs dies no han deixat des el Govern del Estat decidir a uns Ajuntaments sobre el problema de la immigració, a pesar de que tenien raó en les seves queixes. Si jo tinc més immigrants es logic que rebi més diners en compensació, no?... si no que els empadroni un altre. Els Ajuntaments han acatat l'ordre sense compartir-la. Ara es el procés invers i es dona per bo? Ara el risc es incommensurablement superior i es dona per bona la decisió de un Ajuntament? No serà que al partit al Govern del Estat li convenen els vots dels immigrants, agraïts al tancar la qüestió d'aquesta manera?
3) No serà que un tripartit desprestigiat, amb les mans buides de resultats i d'acompliment de promeses electorals, amb una intenció de vot en decadència i necessitat de il•lusionar els joves i els que no votarien ara, ha trobat dins d'aquest projecte de cementeri un nou filó de Seva per conveniència i mobilització electoral?
Tots recordem com un No al Transvasament va fer caure Convergència i Unió a les terres del Ebre i a Catalunya, des llavors el tripartit va ser possible. Ara en hores baixes, el Cementeri Nuclear d'Ascó ha de ser el nou Transvasament per ells i el cementiri per C i U?
4) Quan parlo de UNITAT em refereixo a si nosaltres a Catalunya podríem començar a fer bombes atòmiques sense el permís de Brussel•les..... Sorpreses a part, estic segur de la seva decisió....Però, si per possibles riscos a la salut i protecció del Medi Ambient ens han prohibit pràcticament la fumigació area dels camps de conreu des la CCEE!!! Ara resulta que Ascó pot decidir un CEMENTERI NUCLEAR??? Potser això serà convenient per engreixar els patos i l'Ecosistema del Ebre ja que sembla que per las persones només pagant uns diners a uns pocs ja està tot resolt....
Ascó entenc que només pot decidir si acceptar la proposta que li fagi la Generalitat a instancia del Govern Central, perquè el tripartit no es pot rentar les mans i actuar de oposició, ó els tenim que recordar que encara que han fet molt poc ells son i estan al Govern??? El tripartit té l'obligació de pactar amb el Govern Central i després pactar amb l'Ajuntament interessat!!
Però, les cadires son massa llepoles per una generació que ha fet de la política una forma de treball, no una forma de treballar per el poble...
Una abraçada ben forta i que paseu una bona Candelera!!!
Apreciat Joan Pere,
El teu article m’ha semblat molt valent, no tan sols pel que fa a exposar una opinió critica cap a qui està en el Govern ara mateix, si no també per que, tinc la impressió de que el que defenses toparà directament amb una bona part del teu propi partit.
Et desitjo molta sort.
Prudenci Molas
Hola Joan Pere,
La nuestra opinion sul tema es lo mismo que pensai vosotros y el articulo es perfecto
Un saludo
Giorgio
AMIC MEU , TU HAS PARLAT PER A TOTS, MES BRILLANT I ENCERTAT NO PODIAS ESTAR. A NOSALTRES PER FER CUALSEVOL REFORMA A LA FINCA ENS DEMANAN REQUISITS PER DEU I SA MARE. I ELLS EN PODEN POSAR ARMES DE DESTRUCCIO MASIVA A LES PORTES DE CASA NOSTRE I SENSE DRET NI A OPINAR, JA ES HORA DE QUE ENS FEM SENTIR, I BEN FORT, NO S'HA DE DESCANSAR I DEMANAR AMB JUSTICIA TOT LO QUE ELS CATALANS ENS MEREIXEM,
QUE POSIN LA MERDA AL COSTAT DE LA MONCLOA DEL PALAU DEL REI .... ¡¡¡¡¡¡ COLLONS !!!!
UNA ABRAÇADA
MIQUEL TUTUSAUS
Ja et vaig escoltar en el teu cara a cara amb Jordi Gaseni al que respecto malgrat que era evident que ell va intentar emportar-se rèdit polític del debat (era indubtable). En el seu afán et va intentar (penosament) portar al seu camp i tu ho vas veure i però et va costar no entrar a la provocació. En definitiva, la discusió la vas guanyar de llarg però de cara a algú com jo que es considera amb idees molt al marge de qualsevol partit polític i amb alguns (pocs) coneixements sobre risc nuclears i també sensibilitzat amb l'ecologia; vull dir que em sembla afortunat el teu debat, especialment en quant al punt d'evitar la picabaralla política que, amb tot el realisme del món, està molt lluny del debat del carrer. Això és com tantes altres coses que surten a debat i uns es llancen pedres als altres però que al cap i a la fi, al ciutadà honest se la sua ja que el que vol son solucions. En definitiva, que es hora d'oblidar-se de la política i vincular-se més a la societat. Ja ho fas bé.
Tot i això, hi ha un debat que per mí està per damunt de tot això i que per mí és ¿ qui és el primer d'apagar l'interruptor per evitar aquests confrontaments? No hi ha dubte que el MTR és una cosa que s'ha de fer, sí o sí. De fet aquí a Vandellós ja tenim una porció de cementiri nuclear (les famoses piscines). N'estic segur que a qualsevol lloc on es dipositin aquests residus n'hi hauran raons de pes per no fer-ho. La única diferència de les nostres terres amb Valladolid (P.E) és que aquí ja en tenim prou, així que la nostra postura és consistent. Però continuo pensant que cal donar un pas més ja que és qüestió de temps en que torni a haver-hi un nou confLicte com seran els transports d'aquests materials per carretera o qualsevol altra incidència d'aquetes que ANAV ens té acostumats. L'exèrcit espanyol va comprar l'any passat uns quants mísils anti búnkers amb capacitat per destruir una central nuclear de les de quarta generació (Vandellós és de tercera). Si Espanya té aquets mísils, els tindrà Xina, Korea o qualsevol altre país abocat a la desestabilització. ¿catastrofista? pot ser sí (avui), però el risc nuclear és permanent, vull dir que és qüestió de temps.
MÉS AL SEGÜENT POST
En conclusió:
Debat polític sobre el MTR - no toca, ja que és un debat territorial i aquest ha de ser contundent (ja vas bé). Això és lo més urgent ara mateix. El problema és que la políltica de masas només es queda aquí, quan el debat està calent. Però un polític responsable hauria de continuar treballant en la mateixa línia i no només sortir a la palestra quan hi ha un periodista càmara en ma.
- Seguidament, s'ha de promoure la idea que la dependència d'aquest sistema és un risc.
- S'ha de ser conscient que les alternatives están en camí però avui encara no les tenim totalment desenvolupades.
- Concienciar que la millor alternativa al risc nuclear i també al canvi climàtic, és l'estalvi energètic.
- Ser consecuent amb la idea de l'estalvi energètic és quelcom que no agrada a ningú (llums de nadal, activitat econòmica, qualitat de vida, etc.).
- Si tenim tot això en compte, haurem d'actuar d'acord a resoldre el problema donant exemple i no esperant que vingui el Ministre d'energia a regalar-nos bombetes. Només així tindrem una veritable raó de pes per dir que no s'ha de continuar amb la bomba de rellotgeria de la energía nuclear.
Penso que si no seguim tots aquests pasos, passat un temps, la tornarem a tenir.
Proposo que les Terres de l'Ebre siguin un exemple a seguir quan a l'estalvi energètic i vist això, comencem a apagar la llum.
Tota aquesta polémica per mí, no son més que parxes d'un problema global que en aquest cas ens afecta molt directament.
En quan a un aspecte més personal, estic convençut que les grans coses no les faran els partits polític en conjunt, si no els autèntics líders (dintre o fora dels partits)i, avui dia qui mana en cada partit, amb perdó, no necessàriament és un líder, és més, lo difícil és trobar-lo.
Una altra recomanació personal tot i que crec que ets prou conscient; no perdis mai el contacte amb la gent anònima, això és el que et dona carisma i lideratge. Es lo més incòmode donat que sempre et pot portar algun mal moment, però és lo que t'omplirà de sensibilitat, recursos i poder (en el bon sentit de la paraula). No cal que oblidis que la gent que confia en tu no ho fa perquè siguis de Ciu, ho fa perquè ets Joan Pere.
amic joan pere,
es un tema molt controvertit, pero em sembla molt important que cadascu expressi la seva veu amb claredat. la democracia es aixo. estem en contacte i si baixes a bcn diguesm-ho i ens veiem!
Marc Guerrero,
Vicepresident ELDR Party
Es un articulo que refleja muy bien la situacion que vivimos actualmente, es una realidad que pondran el cementerio donde ellos quieran, esperemos que no seamos los elegidos ya tenemos suficiente sobre nosotros.
La alta politica esta fuera de toda realidad, sobre todo la rfealidad que nosotros vivimos dia a dia, estaria bien que alguna vez pensaran a nuestro nivel y no al que ellos estan acostumbrados de lujos y pocas penurias.
Hasta pronto.
Hola Joan Pere, tu artículo me ha gustado, aunque disienta en el tema de fondo sobre la instalación o no de un almacén de residuos nucleares.
Comprendo que como políticos habéis de defender lo que consideréis más oportuno, pero también creo que se está haciendo mucha demagogia sobre el tema. Es más, los políticos del Parlament y del Gobierno de Cataluña en la intimidad sostienen una cosa y públicamente otra y, en algún momento, alguien debería decirle la verdad al pueblo en honor a la transparencia, como bien dices. Y ello por cuanto:
1.- Hay que fomentar las energías renovables y yo estoy a favor. Pero también hay que decirle a la población lo que cuestan las energías renovables y que la gente sea consciente de ello. En el momento que el Gobierne permita cobrar la tarifa eléctrica a su precio real, veremos lo que opina la población.
2.- Hoy por hoy no podemos permitirnos el lujo de no tener nucleares ni centrales de ciclo combinado ya que nuestros consumos energéticos exigen su existencia. Por otra parte, la tecnología no permite mantener el nivel de consumo energético exclusivamente con las energías renovables. Lo que no sabe la gente es que cuando no hay viento o no hay sol o no hay agua, son las centrales nucleares y las de ciclo combinado las que permiten que todos podamos tener servicios eléctricos.
3.-Países más avanzados que nosotros en materia medio ambiental ( Finlandia, Holanda) tienen nucleares y almacenes de residuos ( aquí mal llamados cementerios nucleares), sin que haya habido oposición vecinal, conscientes de su necesidad hoy por hoy. Es más Francias está plagada de nucleares y tan contenta ya que vende la energía a países como España, deficitarios al respecto.
4.- Creo que la localización correcta de un almacén de residuos ha de ser próximo a las nucleares, sea en Tarragona o en cualquier otra zona en la que haya nucleares. Eso sí, con las debidas compensaciones económicas para toda la Comarca/Provincia y no exclusivamente para el municipio que lo alberga. Principio de solidaridad interterritorial.
5.- Por lo que respecta a la autonomía municipal, creo que un Ayuntamiento debe decidir si quiere o no ubicar en su municipio un almacén de residuos, máxime cuando ve en ello su futuro económico. Otra cosa distinta es que al final, el Ayuntamiento no tiene capacidad para tomar la decisión definitiva, por carecer de competencia y estar atribuida al Estado, oídas la/las Comunidades Autónomas implicadas.
En definitiva, es un tema conflictivo, en el que hay diversidad de opiniones y todas ellas son válidas. Lo único que echo en falta es que la gente no pueda decidir libremente, con toda la información a su alcance.
PD.- Es una opinión personal, no tengo de clientes a las nucleares y para mayor “inri” estoy colaborando en la redacción de la ley de energías renovables estatal.
Un abrazo
Totalment d'acord en el que dius, lo paral·lelisme esta molt encertat.
El problema principal és que aquest tipus d'indústries generen molts diners, és una moneda amb dues cares, d'una banda l'impacte ambiental i de l'altra la millora economica. Per tant, crec que serà dificil aconseguir el concens de la població.
La meva opinió és totalment contrària, no només ens col·loquen un cementiri nuclear a Ascó, sinó que la ruta d'aquests materials radioactius cap a n'aquesta població, segurament passarà per molts de pobles de les terres de l'ebre. Tots ens veure'm perjudicats sense gaudir dels beneficis economics i socials que l'alcalde d'Ascó veia clarament com a punt principal per presentar la candidatura.
Gemma Meca Estorach
Com ben sabràs no entenc res de política, per tot així el teu article ha sigut molt clar i senzill,la part que més m'ha agradat? on parles que per fer-se una caseta al troç casi sempre ho deneguen per una cosa o per l'altra, (que no faria mal a ningú), pero per ficar "un cementeri nuclear" com dius tu...si que donen permis, sense importar lo negatiu que es tan per les persones que viuen alli, com el turisme, i el medi ambient!
Amb això ja et dic...soc ignorant amb la politica, pero lo que jo penso? la simple cosa que vas a la platja de l'Almadrava (considerada una de les millors, amb bandera blava i tot), doncs vas alli i tens el paisatge de la nuclear...no fa un bon efecte! però això no els hi importa? i amb això que volen fer ara es igual o pitjor!
passa igual que amb l'autovia....arriva fins a Miami...lo demés..au es igual!! se pensen que som el cul de catalunya o que? tenim els mateixos drets ! però aixo no els hi importa!
Aquestes son les meves conclusions!L'unic que et dic, que amb el teu article..arrives molt a les persones, per lo menos a mi m'has arrivat i he entes perfectament el significat de lo que vols dir, i com dius tu...: HEM D'ESTAR TOTS UNITS PER ENFRENTAR-LOS!
en definitiva...: m'ha agradat molt lo que has ficat, i t'ho agraeixo per haver-m’ho passat!
besades Joan Pere
Publica un comentari