Mès reflexions sobre el cementiri!

Benvolguts amics i amigues blocaires,

Trobo molt interessants tots els comentaris que m’heu fet a través del bloc o directament al meu correu electrònic. Estic doblement satisfet ja que la vostra sinceritat em dóna eines per seguir treballant més i millor pel meu poble, comarques ebrenques i per Catalunya.

No repetiré el que ja he dit a l’article, però sí vull afegir un parell de temes. Segurament tenen raó els que diuen “sí” al Magatzem Temporal Centralitzat, ja que tant des de l’òptica dels pro-nuclears com des de l’òptica antinuclear és evident que el magatzem en qüestió és necessari. El problema rau en el debat territorial.

Aquestes nuclears van ser imposades durant el Franquisme i s’ha demostrat que no han estat el que ens van vendre: un gran motor econòmic i social d’una comarca. La prova la tenim al mateix municipi d’Ascó, ja que la Ribera d’Ebre cada cop s’empobreix més i no es creen indústries ni llocs de treball aliens al món de les centrals nuclears. Això sí, l’Ajuntament d’aquest poble té i tindrà molts  diners que utilitzarà per promocionar els viatges de l’imserso -per ficar un exemple- ja que no sabrà en què gastar-se’ls.

Per a mi, el cementiri nuclear és com un arbre immens, tots dos són grans però  no deixen créixer res al seu voltant. Segur que es crearan uns pocs/molts llocs de treball (segons la perspectiva que es miri) però qui no treballi al Cementiri Nuclear i a la Central Nuclear  ja pot marxar del poble, perquè les perspectives de trobar feina són minses.

I què en diuen de la gent que aposta per un model socioeconòmic diferent basat amb l’agricultura, el turisme de qualitat, la pesca, amb la indústria agroalimentària (primer motor industrial al nostre territori) i amb una reindustrialització de valor afegit per a  les nostres comarques?

Llegint el diari vaig trobar uns comentaris molt interessants  on es preguntaven: “Som diferents les Terres de l’Ebre a la resta de Catalunya?”, “En quina mesura?”, o “Fins al punt de tenir identitat pròpia?” L’estudi antropològic acabava dient que sí! I és que de vegades, les penúries i desgràcies uneixen i la gent de les Terres de l’Ebre té la sensació que són unes comarques abandonades. Situacions com el Pla hidrològic Nacional o el cementiri nuclear creen i reforcen la identitat de les Terres de l’Ebre.

Personalment, crec que ara no toca un cementiri nuclear a les nostres terres.


Tots hem de reflexionar-hi.  Gràcies per compartir les vostres inquietuds! Atentament, 

Joan Pere