Quan era petit, anava amb els meus avis al tros. La caseta no devia tenir més de 70m2, que ens servia perquè tota la família ens reuníssim per celebrar qualsevol esdeveniment familiar. Jo recordo aquells caps de setmana, jugant amb els meus cosins i germà gran, agafant les branques d’olivers i garrofers per fer espases i d’altres estris. Qui no ha passat una setmana santa o un diumenge al tros fent una paelleta?
Amb aquesta bucòlica introducció es podria exemplificar qualsevol família de les Terres de l’Ebre amb una parcel•la i una petita construcció, que ha heretat de pares a fills durant vàries generacions i que amb la Llei d’Urbanisme del 2/2002, posterior Text refós 1/2005, ha passat a ser un delinqüent potencial.
I és que la Generalitat de Catalunya, en concret el Departament de disciplina urbanística, ha crucificat les Terres de l’Ebre. El 25% de totes les denúncies per Delictes contra el Territori (casetes de tros) a Catalunya són a Les Terres de l’Ebre i ,en canvi, no arribem ni al 3% de la població. Alguna cosa falla.
Un passeig pels termes municipals de l’Ebre, ens donarà compte de la realitat urbanística existent. No cal ser Perry Mason, per veure els excessos que s’han produït els darrers anys d’orgasme (eufòria) constructiu, però d’aquí a prohibir una realitat històrica hi ha un abisme. Hauríem de fer nostre aquell lema del prohibit prohibir i aquí és on el Departament d’Urbanisme, donada la pressió de polítics, tècnics i persones afectades ha hagut de claudicar i regular un tema que no sap com controlar-lo. És molt bonic agafar un llibre de la història de les cases i construccions tradicionals i voler aplicar-lo a l’actualitat, però ara ja ningú llaura amb bous, ni fa foc per cuinar. Tothom vol tenir un lavabo amb una dutxa i utilitzar una cuina a gas o electricitat. Però sembla que això no és prou tradicional ni ecològic.
I què hem guanyat amb aquesta regulació tan exigua que ens proposa Urbanisme? Doncs, iniciar una altra vegada expedients de protecció de la legalitat urbanística i tornar a començar amb el problema de les casetes de tros. Hem de pensar que molta gent que té un petit tros de terra, el cuida per un valor sentimental; poca, per no dir ningú, es guanya la vida al camp de secà amb les garrofes i olives, un cop ha acabat la seva jornada laboral o quan un es jubila .Si aquesta gent no té la possibilitat de fer-se una caseta de tros, maset o barraca, el que passarà és que el camp s’abandonarà i les males herbes i metalls s’apoderen i això comportarà, entre d’altres coses, més riscos d’incendis.
Vista la proposta que presenta el Departament d’Urbanisme, sembla voler complir l’expedient, sense intentar solucionar el problema. Plantejar un maset amb 30m2, em fa pensar que no desapareixerà la picaresca que ha anat predominant fins ara. Hem d’evitar que hi hagi xalets en sòl no urbanitzable, però per això hem de poder donar-li a la gent la possibilitat de tenir una caseta on tenir una cuina-menjador amb lavabo, separat de les eines i el tractor, on poder fer la paella amb tota la família. I la gent que cuida la parcel•la que li ha deixat el pare, acabarà fent el que ha fet fins ara, una caseta d’uns 70m2, amb un porxet, on anirà a recollir les garrofes, olives, les ametlles, etc. el cap de setmana quan surti de treballar.
I què hem guanyat amb aquesta regulació tan exigua que ens proposa Urbanisme? Doncs, iniciar una altra vegada expedients de protecció de la legalitat urbanística i tornar a començar amb el problema de les casetes de tros. Hem de pensar que molta gent que té un petit tros de terra, el cuida per un valor sentimental; poca, per no dir ningú, es guanya la vida al camp de secà amb les garrofes i olives, un cop ha acabat la seva jornada laboral o quan un es jubila .Si aquesta gent no té la possibilitat de fer-se una caseta de tros, maset o barraca, el que passarà és que el camp s’abandonarà i les males herbes i metalls s’apoderen i això comportarà, entre d’altres coses, més riscos d’incendis.
Hem de ser capaços de conjugar, de fer compatible el medi ambient amb les persones sinó al final qui desapareixerà del camp serà la gent. Fiquem tots coneixement i busquem un pacte que es pugui fer complir i qui no ho faci, s’haurà de ser rigorós, després sí, amb l’aplicació de la Llei.
6 comentaris:
Gracies per defensar els interessos de milers de masovers de les terres del ebre ,que per, salut, edat o falta de medis, ja no es pot cuidar de mantindre la finca neta i en producció com cal, el relleu generatiu difícilment es pot fer càrrec de la terra doncs avui no es disposa del temps de abans i amb els estudis , la feina i tasques domestiques no deixa molt temps per cuidar el tros, llavors que pasarà amb els milers de Hectàrees de sol rústic que tenim al terme i que forma part de el encant del terme i patrimoni natural ara que ja molts dels nostres masovers no es poden fer càrrec...doncs es comencen a abandonar amb el consegüent perill de incendi i poc agradable efecte visual paisatgístic, ja em tenim molts que son irrecuperables i se han convertit en bosc forestal descontrolat, un altre via de solució es vendre el tros, de bon segur tindríem molta gent interessada en adquirir aquet tipo de terra per tal de cuidar-la, pasar el cap de setmana al poble ( amb el consegüent consum), desconnectar de la urbe, fer vida familiar, e inculcar uns principis i valors a la canalla, però a qui li interessarà comprar 1 hectàrea de terra si no podem tindre mes que sigues aquesta petita edificació agrícola integrada i sostenible a on refugiar-nos si plou, cuinar si tenim gana o fer les nostres primeres necessitats fisiològiques amb un mínim de dignitat de acord als temps actuals, a ningú li interessarà no em de deixar perdre la terra que ens a alimentat,gracies i fins aviat amic
Joan Pere,
Torno a ser jo, fa ja un parell de mesos em vas comentar que buscarieu sol.lucions pel tema de les caravanes al parking a la cala Sant Jordi. Et vaig enviar un cometari recordant-ho i encara no l'has publicat. Avui he vist que has publicat el post i penso que hauras revisat el bloc. Segueixo a l'espera del que em vas comentar.
atentament Joan
Estimat amic Joan,
Sento no haver contestat abans, però vam treballar intensament fins aconseguir una solució al plantejament que ens explicaves. No sé si vas assistir a la Diada de Sant Jordi, però hauràs comprovat que ja hem treballat la teva preocupació i hem creat un pàrking nou, just davant de Calavidre, on les autocaravanes podran aparcar. A més, em consta que el regidor de Governació va fer una entrevista amb la PACA, una asociació d'autocaravanes per planificar algunes arees especifiques per autocaravanes al nostre terme municipal.
Crec que amb aquesta actuació, la senyalització i, sobretot, amb el civisme dels turistes haurem aconseguit evitar aquest problema. Aprofito per felicitar l’actuació del regidor de Governació, que en tot moment ha tingut present el teu plantejament i de bon començament ha ficat fil a l’agulla. Moltes gràcies novament, apreciat Joan, per haver utilitzat el meu bloc, i novament, perdona el retard. Atentament,
Moltes gràcies a tu Victoriano pel teu comentari, i també perdona pel meu retard. La veritat és que el que dius és un resum molt complert del punt on vull arribar a l'article. És una realitat que naltros, que ens coneixem molt bé el territori, som conscients, i que d'altres no ho entenen tan clar. Però repeteixo, la solució no està en la prohibició de tot, sinó en saber conjugar la protecció del factor natural amb el factor humá. Atentament,
Joan Pere,
Sento tambe el retard de la contesta, anem a pams, comentes que s'ha habilitat un parking per autocaravanes. Jo crec que no ens entenem, que no estava prohibit l'estacionament d'autocaravanes?. Els veïns de la Cala paguem els impostos per que gaudeixein els de les autocaravanes (que ni tan sols fan despesa a la cala, ja que compren a l'hospitalet de l'infant?)Perdona Joan Pere pero fem les coses amb els peus. L'Ajuntament te problemes de financiacio i fa pagar a Roques Daurades l'urbanitzacio, i una font d'ingressos per les arques municipals com poden ser les autocaravanes no els hi cobrem res i els hi fem un parking per ells (suposo que treureu la senyal de prohibit autocaravanes) de veritat no us entenc. Quedo a l'espera de la teva pronta resposta. Salut
Hola Joan,
Et repeteixo que la solució per evitar l’accés de les autocaravanes al pàrquing del Castell no és al propi pàrquing, sinó just davant de la zona d’aparcaments de Calavidre, on hem ubicat un espai. Coma Ajuntament, hem d’intentar trobar solucions que beneficiïn els nostres veïns i veïnes, i que no perjudiquin a ningú Crec que això es governar, buscar beneficiar la majoria perjudicant el mínim possible, estiguin empadronats al nostre municipi o no. I és que, com qualsevol vehicle (motos, cotxes, bicis,etc.) han de tenir un espai per a que puguin aprofitar i conèixer amb una pinzellada el nostre poble. Per aquest motiu, el regidor de Governació va fer una entrevista amb la PACA, una associació d’usuaris d’autocaravanes per planificar algunes àrees especifiques per autocaravanes al nostre terme municipal que sigui prop del casc urbà i d’aquesta forma, podrien venir al poble per repostar-se de menjar, “souvenirs” o d’altres, i seguir el seu camí. Segur que amb l’encant de la Cala, molts repetiran en propers dies, mesos o estius, això si, als nostres càmpings. Atentament,
Publica un comentari