Bus Escolar o vendre l’ interès del poble a preu de cost!

Així és amics, la Senyora Marsal i el Senyor Espuny van tenir la gran oportunitat de demostrar la seva vàlua com a regidors del Ple de l’Ajuntament del nostre poble. Des de l’equip de Govern vam llançar el guant perquè se sumessin a la defensa dels interessos caleros a no perdre el servei de bus escolar a les urbanitzacions que fa anys proporcionava la Generalitat de Catalunya. Així doncs, el Partit Socialista de l’Ametlla de Mar novament no han donat la talla i van preferir aliar-se amb els compis de partit.

Ais, quina llàstima! Ho he de reconèixer, he superat els 40, lamentablement això influeix físicament però també en allò que veies i respectaves. Que maca era la vida quan tenies 20 anyets i veies que existia un partit que deia que no entenia de colors, que deia que lluitava pel bé de la societat en el seu conjunt, de la igualtat, o de l’aposta per l’ ajuda als pares per l’educació! Arribes als 30 i veus que es pot inflar la boca amb aquestes idees però que el seu pragmatisme no existeix. Ahir, (aiiis quin ple!) amb 40 anys, vaig descobrir que qui s’infla la boca amb aquestes idees es deuen al seu partit i no al seu poble.

Després d’una reunió amb els veïns de les urbanitzacions, que per les estadístiques poden dir han passat a ser el que uns anomenen nuclis urbans de població consolidats, veure la seva preocupació pels seus fills, per la seva educació i per la d’un Ple on jo creia que apostaríem per la defensa d’ una ensenyança pública en tots els sentits i no que pares de més de 180 xiquets tinguin que pagar més de 1000 EUROS a l’any per cadascun dels seus fills. La Generalitat ja no vol pagar el servei de transport escolar i aposta perquè siguin els veïns el que ho facin. Esquerra Republicana i Partit Popular s’ha sumat a la nostra opinió, que això no ha de ser així, i en canvi, el Partit Socialista de la veu de Maria Marsal s’ha venut als seus colors.

Les urbanitzacions de la Cala són nuclis urbans on hi viu gent treballadora, que van decidir viure en aquestes zones, comptant amb el servei públic escolar gratuït i consolidat durant més de 12 anys.

Per tot això, amb aquest escrit demano als veïns força, ni esteu sols ni permetré com a regidor de Relacions amb les Urbanitzacions que quedéssiu en l’oblit novament. A la Generalitat demano que rectifiquin, que les nostres urbanitzacions tenen el dret a no perdre aquest servei adquirit fa més de 12 anys, ja que l’ensenyament és públic i obligatori, i més quan el Conseller d’Educació, Ernest Maragall, se satisfeia d’haver creat 60 noves rutes de transport escolar per a alumnes d’educació primària i secundària i s’han desdoblat 12 rutes per als transport d’alumnes d’educació especial, que té molt de mèrit. I al Senyor Espuny i a la Senyora Marsal, des d’aquest bloc, si es que ho llegeixen, que visitin les urbanitzacions del nostre poble, perquè desconeixen la meitat de les realitats de com són i de la feina que estem realitzant per posar-les al nivell que es mereixen els seus veïns. Que passegin per aquest nuclis i pel poble en general, i serà la forma de representar la Cala com a regidors del Ple que són.

JNC: El futur de la Catalunya que volem.

El passat mes de novembre és va celebrar el 15è Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), en un any que ha coincidit amb el 15è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Ho dic perquè el lema del nostre Congrés era el de Convergència a punt: torna la il·lusió! I, sincerament, crec que és del tot cert, que la nova Convergència està a punt i que això es demostra amb els que tenen més il·lusió: els joves.

Em consta que han fet una molt bona feina en aquest Congrés, des del Baix Ebre i des de Catalunya en general. Han treballat extensament unes ponències que han de ser l’ ideari a seguir pels joves nacionalistes durant els propers dos anys. Des de les nostres terres els joves han fet una bona feina defensant el nostre més valuós tresor: l’aigua. En fi, va ser un Congrés on es va definir que és la JNC, quina idea de país té, quines polítiques han de seguir per aconseguir aquestes idees en els propers dos anys i quines eines d’organització tindran.

Consulto alguns blocs d’amics i de webs relacionades amb la JNC i em vénen grans records. Quan vaig començar al món de l’activisme polític (allà pels anys 80) la democràcia a l’Estat espanyol era com un corderet, quasi s’aixecava, de fet en la meva opinió es va aixecar quan els perdedors de la guerra, van passar del socialisme radical a la socialdemocràcia, encara que hi havia certa crisi política degut als problemes interns del partit de Suárez.

En aquell moment, uns quants joves iniciàvem un projecte. Una organització que fos activa i que treballés Catalunya de Nord a Sud, d’Est a Oest, que sobretot treballés lluny de la venda de fum i sí a prop del dia a dia amb les persones. Així em sento orgullós d’haver aportat el meu granet de sorra per haver potenciat amb molts companys una forta JNC a la Cala, a nivell de la Federació de les Terres de l’Ebre i del camp de Tarragona, i que la JNC fos un referent per a la joventut catalana.

Vull aprofitar per felicitar la nova direcció encapçalada per Gerard Figueres, però també felicitar la labor que han pogut realitzar bons companys i amics com Marc Pifarré o Robert Bellaubi, que entreu al clan dels que vam deixar la JNC (Ho sento però el meu esperit jove no permet que digui la paraula jubilació). Hem deixat una etapa enrere però ara és quan més feina tenim, la de no deixar d’animar la cantera, els que ara han de treballar per mantindre viu l’esperit que els hi vam deixar a les joves promeses. A Lluís i a Laia: La vostra bona feina durant aquests anys fan que ens doneu molta confiança allà on us toca representar les nostres terres i estic molt satisfet de poder treballar amb vosaltres a nivell comarcal.

I per concloure, als amics de la Cala: Després d’aquest Congrés us toca treballar dur per aixecar un lleó adormit, la JNC de la Cala, i que pels que vaig poder apreciar en una reunió amb la que vaig estar present, de segur que ho podreu aconseguir. Com he dit abans, no vull perdre mai el meu esperit jove, i en tot allò que us pugui ajudar, aquí em tindreu.

Per últim, vull dedicar unes paraules de reconeixement a un incansable treballador en allò que creu i sent, pel Damián Suárez. Pel que puc comprovar, el nostre legat ha caigut en molt bones mans i ara us toca mantenir viva la il·lusió perquè d’altres hereus agafin el guant i que tota la feina que hem aconseguit totes aquelles generacions que vam lluitar durant els passats 30 anys per allò que anhelàvem: Una Catalunya millor.