Com a casa

Avui he estat a La Ràpita i a Alcanar. M'he sentit com a casa meua. Tots sabem que entre els caleros i els rapitencs sempre ha hagut una gran relació d'amistat, pel nostre denominador comú que és la mar. Tant rapitencs com caleros tenim les venes salades. Als dos llocs, a banda d'insistir en la importància d'anar el 25 de maig a votar, hem estat comentant la importància del corredor mediterrani i la connexió d'aquest amb el port dels Alfacs i La Ràpita. El corredor del mediterrani entés com un corredor de fluxos de mercaderies i béns.
Sense oblidar de comentar la vergonya del projecte Castor. Un magatzem de gas que, tant el Govern de la Generalitat com el  mateix Ramon Tremosa des de la Unió Europea, treballarem per a tancar-lo definitivament.  I per a que els interessos de la llotja del Santiago Bernabeu, del senyor Florentino Pérez, mai més posin en perill la vida de la nostra gent. No cal parlar del perjudici turístic que ens pot comportar a curt i mitjà termini.
 Me'n vaig a casa amb les piles carregades. A punt per començar demà una nova jornada amb una entrevista de candidats a la Ser i els mítings a Santa Bàrbara i Jesús.